Un dia que prometia poc.. i que no volia enganyar ningú.  Així va ésser. La neu poca. Bona. Molta estona a peu a la baixada. En fin, tristor també al paisatge:  el que serien naturals bellisims resten embotits en un marc de ferralla oxidada, arrebentats restaurants i maquines mortes.

Les administracions -tantes- i amb tanta facilitat totes per plenar les carreteres de cartells (trabajamos a tres turnos...,  recordeu) en quinze o vint anys que resta l'estació abandonada en res s'han preocupat d'aquestos  milers de tones de deixalles. Res de fotos tipus "Ara Lleida" i prou.

I es una misèria a la que l'hi manca un capítol:  un grup de financers, persones riquissimes, estudien per aquestos dies la manera d'augmentar un xic mes les seves fortunes pavimentant la muntanya de Betren:  mes especulocases i especulopisos. Paral·lelament las mateixes persones constituirien una societat permanentment deficitària per reobrir la vella estació, i poder demanar així les ajudes i subvencions corresponents.  En fin, feu clic a dalt, a la dreta, per sortir,  o a les miniatures, per obrir les a la seva mida.

                                                                                                                                   Tuca Mall Blanc. Novembre 2005