Conanglios Gener de 2005
Eixa vall no se visita a l'hivern sino poques vegades, i
es que sempre hi tenim massa de neu i les allaus es fan de
dia. Enguany, però, la manca de neu -nomes tenim molta
a la tele- ha fet possibles dos sortides seguides al mateix
pic. La segona millor que la primera i a la tercera anira la
vençuda, segur.
I es que el tal pic no es deixa pujar tan facil:
ambient serios, ombrivol i fred, pendent dreta,
l'esllevisada sempre a punt, neus fondes, neus soleixades,
neus encrostrades, neus sempre bones, es clar..
|
|
|
|
El Pic de Conanglios (2770) que si ho veus desde el fons no sembla que es pugui pujar amb esquis, pero si.. |
|
|
|
|
|
|
|
|
Es l'arribada a l'aresta final. Sembla que per arribar al cim s'ha de fer un altre tomb, encara. |
|
|
|
|
|
|
|
|
Baixant la darrera fina aresta. Al fons la cresta de Mar potser ?? |
|
|
|
|
|
|
|
|
Ambient molt d'alta muntanya, casi alpi. Es una vall tota voltada d'altes crestes. |
|
|
|
|
|
|
|
|
Te una baixada rapida pel mateix lloc de pujada. Mes a l'esquerra (mes al sud) hi ha un altra baixador, massa rapid i tot, potser. |
|
|
|
|
|
|
|
|
La pendent, que fuig avall. |
|
|
|
|
|
|
|
|
Lluis, Xavi i Agusti, ja a les pales finals. |
|
|
|
|
|
|
|
|
El bosc de Conanglios, jove, de faix i pi negre, ens fa passar un parell de quilometres, abans d'arribar a la carretera. |
|
|
|
|
|
|
|
|