Aquesta sortida es una classica: pujada per La Restanca i baixada per Rencules. Be, aquest any la baixada es va fer -per força- seguin les traçes de pujada: un dia d'hiver com cal: neu, vent i boira feien preveure que no seria possible trobar la delicada serie de pales i canals que porten cap aquella vall amagada. Pero bueno, eso es lo que hay.
Amb molt bon criteri, el vocal -el senyor de la butano-xaqueta- va fernos creure que amb fer el cim en un dia aixi ja ja teniem prou. I es veritat, ens tornem comodons i la prova es que tenim molt poquetes fotos sense sol i cel blau. Avui, pero, ho son totes.
